Cardiologia

cardiorespiratori@hvmolins.com     Full de remissió de casos 

L'estudi cardíac

Per avaluar un pacient amb sospita de patologia cardíaca o respiratòria és important realitzar un correcte protocol diagnòstic. En primer lloc s'ha de fer una completa anamnesi i examen físic per posteriorment continuar amb les proves complementàries oportunes en funció de cada pacient.

  • Exploració i examen físic

Mitjançant l’anamnesi, s’han de recollir dades de la ressenya del pacient com edat,raça, sexe,antecedents de malalties prèvies, resultats de les diferents proves realitzades, tractaments

administrats, dosi i resposta als mateixos, vacunes, història familiar, cirurgies,etc. S’ha de realitzar una exploració física completa. L’auscultació cardíaca exigeix seguir una tècnica ordenada i sistemàtica. S’han d’auscultar els quatre focus valvulars cardíacs.

  • Radiologia cardíaca

Des del punt de vista cardiològic una bona radiografia permet valorar la presència de:

  1.  anomalies en la posició, la mida i la silueta cardíaca,
  2. identificar signes d’insuficiència cardíaca, i
  3. evidenciar patologies toràciques extracardíaques que puguin estar relacionades amb el quadre clínic que presenta el nostre pacient (patologies de mediastí, pleura o pulmonars).

Tot i que el examen radiogràfic és fonamental en cardiologia, cal tenir en compte que s’ha d’analitzar com una part de tot un protocol per arribar a un diagnòstic precís. Cal no oblidar que gossos amb patologies cardíaques com arítmies, degeneracions valvulars, malformacions congènites, ... poden tenir radiografies toràciques totalment normals. Igualment variacions del que es podria considerar normal poden correspondre simplement a variacions anatòmiques de la raça, a la fase del cicle respiratori o cardíac, o als paràmetres amb els quals s'ha realitzat la radiografia.

  • Electrocardiograma

La electrocardiografia consisteix en el registre i estudi de l'activitat elèctrica generada pel cor a través de la col·locació de quatre elèctrodes cutanis que transmeten la informació elèctrica fins al electrocardiògraf. Aquest registre es denomina electrocardiograma (ECG).

  • Ecocardiografia

L’ecocardiografia és una tècnica de diagnòstic molt valuosa ja que ens permet avaluar lesions valvulars, la mida de les càmeres cardíaques, la funció miocàrdica, la presència d’ efusions pericàrdiques i diagnosticar les diferents cardiopaties congènites. Per poder realitzar un bon estudi ecocardiogràfic sol ser necessari rasurar per banda i banda la zona on es noti amb més intensitat el batec cardíac. També cal afaitar una petita porció de cabells caudalment a l’ultima costella prop de la zona ventral pel costat esquerre. Per realitzar un complet estudi ecocardiogràfic, sovint cal deixar al pacient ingressat durant diverses hores ja que en ocasions és millor anar fent pauses en el procés d’obtenció d’imatges.

  • Registre Holter de 24 hores

El Holter, o també anomenat sistema d’electrocardiografia ambulatòria, consisteix en un dispositiu portàtil no invasiu que registra l’activitat elèctrica cardíaca de forma contínua durant 24-48 hores. És una eina molt útil que permet superar certes limitacions de l 'electrocardiògraf ja que l' ECG que podem realitzar durant un període de 5 minuts no és representatiu de l’activitat elèctrica del cor de tot el dia ja que les arítmies poden sorgir de forma intermitent en qualsevol moment.

  • Fluoroscòpia

La fluoroscòpia és una tècnica d’imatge que permet obtenir imatges en temps real de les estructures internes del pacient. Aquest tipus d’equipament resulta imprescindible si es volen realitzar tècniques de diagnòstic i tractament més avançades com angiocardiogràfies, oclusió de ductus mitjançant ACDO, valvuloplàsties, o implantació de marcapassos.

STENT TRAQUEAL

Una de les causes més freqüents de tos seca en els gossos de raça petita i edat avançada és el col·lapse traqueal, que consisteix en el tancament de la tràquea a causa de la presència d’una menor rigidesa dels cartílags i un aplanament dels anells traqueals. Es tracta d’una patologia dinàmica que es manifesta de forma més intensa quan la nostra mascota es posa nerviosa, beu aigua, fa algun sobreesforç, ... Si el pacient no respon al tractament mèdic, en alguns casos es pot col·locar un stent traqueal. Es tracta d’un dispositiu autoexpandible que es col·loca dins de la tràquea i permet obtenir una estabilitat de l’estructura traqueal evitant el seu col·lapse. És important ressaltar que aquest dispositiu no és un tractament per fer desaparèixer la tos sinó per millorar la dificultat respiratòria.

VALVULOPLÀSTIA PULMONAR

L’estenosi pulmonar és una malformació congènita que consisteix en un estrenyiment del tracte de sortida del ventricle dret. En els casos realment greus es pot observar intolerància a l’exercici o fatiga després d’un esforç físic important que pot fins i tot acabar en una síncope. El més rellevant de l’exploració física és la presència d’un buf sistòlic que s’ausculta millor a nivell de la base cardíaca del costat esquerre. La valvuloplàstia és el tractament d’elecció en pacients amb estenosi pulmonar greu. Aquesta tècnica permet reduir , en la majoria de casos el grau d’obstrucció.

TANCAMENT DEL CONDUCTE ARTERIÓS PERSISITENT MITJANÇANT INERVENCIONISME

El conducte arterós persistent (CAP) és una malformació congènita que es diagnostica al fer un examen rutinari els primers mesos de vida. Consisteix en la presència d’un vas sanguini que permet el pas de la sang des de l’aorta cap a l’artèria pulmonar. En condicions normals aquest vas es tanca al naixement. Per evitar complicacions greus és necessari tancar aquest conducte els primers mesos de vida, sino la vida del pacient es pot veure compromesa. Fins fa pocs anys, l’ única tècnica quirúrgica per resoldre la presència d’un CAP era una intervenció toràcica. Com alternativa a la cirurgia convencional, fa poc més de 10 anys, s’han començat a usar tècniques d’oclusió mínimament invasives a partir de cateterismes vasculars a través de l’artèria femoral. Aquestes tècniques mínimament invasives ofereixen un alt percentatge d’èxit i una recuperació postquirúrgica excel·lent en comparació a la cirurgia convencional. El pronòstic del pacient un cop intervingut sol ser òptim, ja que normalment la cirurgia pot arribar a considerar-se “curativa” sempre i quan es realitzi abans que apareguin canvis hemodinàmics i estructurals irreversibles a la funció cardíaca.