La teràpia contínua de reemplaçament renal (TCRR), és una modalitat terapèutica de purificació de la sang, relativament nova, per al tractament de la insuficiència renal aguda (AKI), excessos de fluids i exposició a tòxics. És el tractament de purificació hemàtica d'elecció en les unitats de cures intensives (UCI).
Com el seu nom indica, la TCRR, és un procés continu, i un cop iniciat, es perllonga fins a la completa neteja de la sang o fins que el pacient ho toleri.
La TCRR funciona de manera similar a l'hemodiàlisi convencional, ja que la sang del pacient és obligada a circular per gran nombre de membranes semipermeables que contenen líquid dialitzant. La diferència rau en el tipus de procés que s'usa en cadascuna de les teràpies per eliminar les molècules de rebuig, mentre que a l'hemodiàlisi convencional s'utilitza bàsicament la difusió, a la TCRR s'utilitzen la difusió, convecció, i en menys grau l'adhesió. La TCRR també té limitacions: requereix anticoagulació contínua, llargs períodes d'exposició al circuit extracorpori i monitorització, per la qual cosa es recomana dur-la a terme en unitats de vigilància intensiva.
La utilització de TCRR presenta avantatges enfront l’ús de l'hemodiàlisi intermitent:
• La naturalesa mateixa de la tècnica, permet un major control dels desequilibris electrolítics i l'estat àcid-base del pacient, ja que la purificació de la sang és gradual i contínua, el que s'aproxima al que seria el funcionament normal d'un ronyó .
• La unitat per dur a terme la TCRR, és compacta i mòbil, de manera que permet la instauració del tractament on l'animal ho requereixi dins de la unitat de Cures Intensives, evitant desplaçaments innecessaris per a pacients crítics.
La teràpia de substitució renal (terapia de reemplaçament renal) (hemodiálisis, hemodiafiltración, hemofiltración) es una teràpia merament depurativa.
Mitjançant aquesta tècnica s’eliminen de la sang dels pacients productes tòxics.
Els ronyons dels sers vius són uns dels principals responsables de depurar la sang. Per aquest motiu utilitzem la màquina de diàlisi per realitzar la seva funció quan aquests no funcionen o estan malalts.
Les teràpies de substitució renal poden dividir-se en continues i intermitents. Les intermitents són aquelles que es realitzen en un espai curt de temps, mentre que les continues duren varis dies. A l’Hospital Veterinari Molins disposem de la tecnología i personal per realitzar la terapia de substitució renal contínua. D’aquesta terapia en poden treure profit els animals que presentin una insuficiencia renal aguda o un quadre agut d’una insuficiencia renal crònica. Els pacients que presenten exclusivament una insuficiencia renal crònica no obtindran una millora amb aquesta terapia, perquè, encara que aconseguim depurar la sang els seus ronyons presenten una lesió irreversible.
A medicina humana estem molt acostumats a sentir parlar de terapia de diàlisi en els malalts crònics. No oblidem que, en la majoria de casos, aquests malalts entan esperant un TRANSPLANTAMENT RENAL, i es realitza la diàlisi intermitent entre 2 i 3 cops per setmana.
El seu ús més freqüent és en el tractament de la Insuficiència renal aguda, insuficiència renal aguda sobre crònica, en els casos en què el ronyó s'espera que torni a recobrar la seva funcionalitat, o mantenir la que ja posseïa. La TCRR pot ser utilitzada també per a l'eliminació de certs tòxics de la sang.
L'eficàcia de les tècniques de depuració extracorpòria dependrà de la mida de les molècules a eliminar, la seva distribució, i el seu grau d'unió a proteïnes. Com més petites, amb menys distribució, i menys lligades a proteïnes, més fàcil serà la seva eliminació.
La TCRR s'utilitza també en pacients amb fallada cardíaca que presenten cúmuls de líquid, que no poden ser eliminats amb diürètics.
Els aparells per a dur a terme la TCRR són complicats i utilitzen alta tecnologia; tot i així, podem dividir el procés de purificació sanguínia en els següents passos: (1) la sang és dirigida del pacient a la unitat de TCRR, (2) S'afegeixen anticoagulants a la sang, per permetre el seu pas pel circuit extracorpori, i evitant la seva coagulació de forma descontrolada, cosa que ens impediria portar a terme la tècnica, (3) els tòxics ureics s'eliminen i els electròlits es normalitzen, (4) la sang és retornada al pacient.
Per poder dur a terme les TCRR l'animal ha de romandre ingressat el temps necessari perquè, sempre que sigui possible, es normalitzin els paràmetres renals alterats. Són pacients que necessiten medicacions de suport i fluids, així com controls de constants vitals, de producció d'orina i d'anàlisi estrictes. Malauradament, tot i els esforços mèdics, no tots els pacients amb fallada renal aguda i en tractament de TCRR sobreviuen.
No tots els pacients són candidats a sotmetre’s a una TCRR. A part del tipus de patologia que presentin, han de complir uns requisits mínims de comportament i pes.
Com que és una tècnica contínua, un cop ingressat el pacient i iniciat el tractament, els horaris de visita estaran restringits en funció del resultat de la teràpia, i de l'adaptació del pacient a la mateixa.